La cjase dominicâl

Finît intal 1697, il complès architetonic de vile al è stât progjetât di Francesco de Claricini lant daûr dal model de “vile venite”, tipiche de Republiche Serenissime di Vignesie, che e meteve adun funzions residenziâls e agriculis intai siei dominis su Tiereferme.
La struture principâl e je la cjase dominicâl (pars dominica), destinade a ospitâ la famee. Al plan tiere, un coridôr centrâl, il “ pòrtego”, al coleghe il curtîl di jentrade cu lis stanziis laterâls e cul zardin sul daûr. Tal prin plan si cjatin il salon di rapresentance e lis cjamaris di jet, intant che il sot tet al jere risiervât ai lozaments de servitût.

La part residenziâl de vile e je delimitade a Est dal oratori di Sante Crôs e a Ovest de forestarie Si pues acedi ae glesie, a plante uniche cun abside poligonâl, dal curtîl cuadri midiant di un puarti a trê arcadis tignudis sù di pilastris a bugnis scuadradis. La façade, dividude in trê di lesenis in stîl toscan, e je cence architrâfs e ornaments tipics, che a son stâts sostituîts cuntun barcon centenât e cun dôs nicjis laterâls. La toresse, cun spirâls, e je plui alte rispiet al tet, pandint une cumbinazion origjinâl di elements classics che, ancje se no van dal dut daûr dai modei codificâts, a testemonein l’inzen dal autôr, forsit un mestri locâl.

L’as centrâl de vile al è marcât di une part plui alte parsore dal cuviert, che e torne a proponi la secuence di barcon centenât e nicjis. Tal plan nobil, trê barcons a arc, insuazâts di sacomaduris retangolârs, a son sormontât di balustradis similis a chês de glesie. Il portâl di acès al plan tiere al è decorât cun pieris alternadis a bugnâts e slissis, e sot de terace dal plan superiôr al è un mascaron in clâf.

Te part dal curtîl a Ovest, si fasin fûr dôs barcjessis (dal venit “barco”, “barcòn”), che a dan acet a lis struturis agriculis che a coventin ae vile. La barcjesse plui grande, al plan tiere, e ten dentri lis stanziis pe foladure (foladôr), i brentiei e la cantine. Il sot tet al jere pensât tant che granâr e dipuesit pes racueltis e pes scortis alimentârs (pars fructuaria). In bande, une barcjesse plui piçule e ospitave lis scudariis, i dipuesits dai imprescj e il ricovar pai cjars. Ator dai curtîi internis, si cjatavin la stale, il paiâr, il ledanâr, la cusine e i lozaments pai colons, di maniere di creâ un ambient autosuficient che al tignìs insiemi in maniere armoniose i spazis residenziâi e chei produtîfs.